Les ulleres

Les ulleres:

Un amic meu se´n va anar a Madrid en viatge de treball, sabent que la seva xicota necessitava unes ulleres per la vista, i va trobar l'ocasió de comprar unes molt boniques i barates, va entrar en una òptica.

Després de veure unes quantes, es va decidir per unes i li va comprar ...

la dependenta les hi va embolicar i va pagar el compte però, en marxar, en lloc d'agafar el paquet amb les ulleres, va agafar un altre molt semblant que hi havia al costat. El paquet contenia unes calces que una clienta de l'òptica acabava de comprar en una corseteria.

El meu amic, que no se´n va adonar de l'equivocació, es va anar directament a correus i li va enviar el paquet a la seva xicota, juntament amb una carta.

La núvia en rebre'l es va quedar molt parada amb el contingut així que va obrir la carta i va llegir:
Estimada Marta:
Espero que t'agradi el regal que t'envio, sobretot per la falta que et fan, ja que portes molt de temps portant les mateixes i aquestes són coses que s'han de canviar de tant en tant.

Espero haver encertat amb el model.

La dependenta em va dir que era l'última moda, de fet em va ensenyar les seves i eren iguals. Jo, per comprovar si eren lleugeres, les vaig agafar i me les vaig emprovar allà mateix. No saps com va riure la dependenta, perquè aquests models femenins en els homes queden molt graciosos i més a mi, que saps que tinc uns trets molt prominents. Una noia que hi havia allà em va ajudar també a decidir. Me les va demanar, es va treure les seves i se les va posar perquè jo pogués veure l'efecte. A aquesta noia li lluïen menys que a la dependenta, perquè els cabells li tapaven una mica pels costats, però tot i així, em va semblar que l'afavorien moltíssim.

Finalment em vaig decidir i te les vaig comprar. Posate-las i els hi ensenyes als teus pares, germans i, en fi, a tot el món, a veure què diuen.

Al principi et sentiràs estranya ... acostumada a anar amb les velles, i últimament a no portar cap ... però sobretot, mira que no et siguin petites, si no et deixaran senyal quan te les treguis.
Ah!! , i vés amb compte també que no t´estiguin grans, no sigui que se't caiguin quan vagis caminant.

Perquè et siguin útils i resultin més boniques, m'han aconsellat que les netegis molt sovint.

Igualment em van recomanar que tinguis amb compte amb els frecs perquè s'acaben fent malbé. Porta-las amb cura i, sobretot, no comencis a deixarte-las per qualsevol lloc i les perdis, que tu tens el costum de treurete-las en qualsevol lloc. En fi, que més t´haig de dir ... Estic desitjant veurete-las posades. Crec que aquest és el millor regal que puc fer-te.

Un petó ... del teu Pep.